China e o mundo chinésVolver a TitularesVolver a China e o mundo chinés
Les comunitats xineses a Catalunya
Jaume Giné Daví (ARA, 05/02/2011)

Versión para imprimir

 

El dijous 3 de febrer, la diàspora xinesa arreu del món va celebrar l’inici de l’Any Nou. També a Catalunya. Els xinesos concentren grans recursos humans, capitals, coneixements i habilitats en els negocis. Repartits per tots els continents, potencien la seva ferma irrupció en l’economía global. I com ho fan? Treballant mitjancant grups i aliançes familiars que impulsen unes relacions econòmiques i comercials  basades en la confianza i la reprocitat. Que pretenen? Fer negocis per guanyar diners. I gaudeixen de  molts capitals per aconseguir-ho. La Xina poseix les majors reserves de divises mundials. D’altra banda, els xinesos porten al seu ADN la tendencia a estalviar i generen les seves propies fonts de capitals que empren per a invertir i prestar-se diners  dins les seves xarxes familiars i socials.

A Catalunya hi viuen uns 50.000 xinesos. Son molts més si es sumen els que tenen la nacionalitat espanyola o un pasaport de la UE. Les xifres ballen perque també en hi han en una situació irregular. Es una comunitat una mica tancada però no conflictiva. I cada cop més influent. Impulsen l’associacionisme per canalitzar les seves relacions anb les institucions catalanes i afavorir una millor imatge i l’integració social del colectiu xinès al nostre país. Es interessant resaltar que la majoría provenen de Qingtian, un districte rural de la provincia de Zhejiang. També que es el grup, no l’individu, el que alimenta les llealtats i l’abast de les seves xarxes familiars, socials i econòmiques, de carácter transnacional, Uns lligams que es mantenen vius encara que els membres de la familia, entesa en un sentit ampli, estiguin distribuits entre distintes ciutats, paísos i continents.

Si a la cultura xinesa, la familia es el nucli bàsic social, en els negocis ho es l’empresa familiar. Quan aquesta progresa, el negoci s’expandeix, diversifica i s’intenta crear una multinacional familiar. Compten amb unes eficients xarxes de solidaritat i finançament a Catalunya i a l’exterior. Una exemple d’aquesta manera d’actuar en xarxa: les botigues dels xinesos dedicades al comerç al detall y marroquineria. Acostumen a ser una filial o un punt de venda d’una empresa familiar que inclou practicamnet tot el procés: la producció a la Xina, Italia o Catalunya, l’exportació-importació, la distribució i la venda. Els corretatges que incrementen el valor d’un producte que es manufacturat, exportat-importat, distribuit i venut pel mateix grup familiar, permet rebaixar el seu preu final, sense deixar d’obtenir uns beneficis. Aixi, es creen empreses molt competitives. I aquesta lògica d’operar en els negocis l’apliquen progresivament per entrar en altres i diversos sectors econòmics.

A la década dels viutanta, els xinesos començaren a obrir restaurants. Despres reivertiren els beneficis al sector textil, obrint botigues o bazars de regals. A continuació, noves inversions, constituint o compran empreses per introduir-se en altres sectors com son la construcció, l’agroalimentari i els serveis. I van guanyant potencial inversor i comercial, sobretot amb la Xina. En aquesta darrera fase, els xinesos mouen els capitals familiars en una doble direcció: les remeses del capital estalviat  s’envien als seus familiars per tal d’invertir a la Xina. A la vegada, amb les plusvalues, s’incrementen els inversions xineses a Catalunya.

La comunitat xinesa no es tan nombrósa com la magribí o la llatinoamericana pero el seu pes econòmic no pararà de creixer. Una dada rellevant: augmenta la xifra de xinesos que es donen d’alta a la seguretat social, com a contractats o autònoms. Son emprenedors, dinàmics i treballen molt, quasi sense descans. ,També estalvien tot el que poden i demanent prestams per a poder crear i arrivar a ser propietaris d’un negoci propi. Pero n’acostument a anar als bancs. Obtenen crèdits de la familia o amics, que constituyesen per al receptor com un deute d’honor. La paraula val igual o més que un contracte escrit. I si un xinès no compleix, perd el seu “mianzi” i els seus valiosos contactes “guanxi”, dins de la familia o grup al qual pertany.

Les primeres generacions d'emigrants no coneixien Catalunya, la seva cultura i llengua. El mateix passa avui amb els nouvinguts. El desconeixement i els factors culturals els porten a tancar-se i buscar suports solidaris entre els seus. Al mateix temps però creixen noves generacions de joves que han nascut i han estudiat aquí. Es pot dir que mantenen una doble pertinença cultural: d'una banda, són d'origen asiàtic i els seus pares es preocupen de que també parlin el xinès. Conserven els seus vincles familiars, culturals i econòmics d’origen. D'altra banda, són joves motivats, preparats i emprenedors que ja coneixen, perquè han nascut o crescut i viuen a casa nostra, la realitat econòmica, social i cultural del país d'acollida. Aquesta segona generació de joves són pedres precioses per a les institucions i les empreses catalanes que haurien d’animar-los a participar en la construcció de nexes econòmiques, socials i culturals entre Catalunya i la Xina.
 
 
Jaume Giné Daví, profesor de la Facultad de Derecho de ESADE
e investigador asociado al IGADI
 
Volver a TitularesVolver a China e o mundo chinés



Ir á páxina de inicio
Instituto Galego de Análise e
Documentación Internacional
www.igadi.org

ÚLTIMA REVISIÓN: 08/03/2011


Subir

 

Subscríbete á lista de correo do Igadi e recibe notificación das novas
informacións, artigos, documentos, convenios, publicacións, etc, que ofrece
o Igadi na súa páxina web Igadi na Rede.


Para comprender o Mundo desde aquí ...
... para proxectar a Galicia no contexto internacional.

   

Apúntate en: http://www.elistas.net/lista/igadi/alta